Arxiu de pel·lícules
Pel·lícules 2019
Dir. Angèle Diabang
País: Senegal, França | 2019 | 23′ | Curtmetratge ficció
Sinopsi:
Salma, una musulmana que porta vel, somia amb tocar la Kora. Però en la seva tradició, una dona no pot tocar aquest instrument. Un dia, mentre recull la Kora del seu pare d’un monestir, un monjo li dóna l’oportunitat d’assistir secretament a les classes amb el germà Manuel. El que havia de ser un aprenentatge es converteix en un idil·li. En el rerefons d’una feliç malenconia, les notes musicals es transformen en un oasi per a aquesta passió prohibida. Mitjançant aquesta història d’amor impossible, Angèle Diabang ens proposa una reflexió subtil sobre la identitat i el diàleg entre la comunitat islàmica i cristiana.
Premis:
· Poulain de bronze al millor curtmetratge de ficció (2019)
· Millor realitzadora (CEDEAO)
Dir. Chloé Aïcha Boro
País: Burkina Faso | 2019 | 70′ | Documental
Sinopsi:
En el cor d’Ouagadougou, capital de Burkina Faso, existeix una pedrera de granit on gairebé 2.500 persones, homes, dones i nens, treballen en condicions dantesques per a reunir els escassos recursos que els permetran sobreviure un altre dia… El salari diari d’un home és uns 600 francs CFA (l’equivalent a un euro); el d’una dona i un ancià, d’uns 300, i un nen no guanyarà més de 200. Una població d’esclaus de l’era moderna, explotats per venedors de granit sense escrúpols i marginats per una societat que es nega a veure’ls.
Premis:
· Etalon d’or 2019. És la primera dona guanyadora d’aquest premi equiparant el gènere de documental al de ficció.
Dir. Fanta Régina Nacro
País: Burkina Faso | 2001 | 26′ | Drama
Sinopsi:
Últim curtmetratge de Fanta Régina Nacro, Bintou narra la història sobre una dona decidida a guanyar diners perquè la seva filla continuï estudiant, en contra de la voluntat del seu marit que la maltracta, convençut que només el seu fill home té dret a l’educació.
Una pel·lícula en la qual la directora torna a dotar d’un gran humor els diàlegs incisius i aborda la sexualitat, les relacions de gènere i fins i tot la tibant relació entre tradició i modernitat per a cridar l’atenció sobre les injustícies de la societat, especialment en la lluita pel reconeixement del rol de la dona.
Aquesta sessió comptarà amb la presència de la directora Fanta Régina Nacro, qui presentarà les seves obres i mantindrà un col·loqui amb el públic posterior a les projecions.
Premis:
· Millor curtmetratge
· Premi Tomás Sankara (2017)
Dir. Med Hondo
País: Mauritània | 1986 | 120′ | Llargmetratge
Sinopsi:
A la fi del segle XIX, Sarraounia arriba a ser Reina dels Aznas. Sense ambicions personals, només li preocupen la pau i la independència. Una facció militar de mercenaris francesos camina des del Nord del país cap a Txad, maltractant a les poblacions locals. Sota el comandament de Sarraounia, els autòctons organitzen la seva resistència. Va simbolitzar en el segle XIX la resistència dels pobles de Níger contra la invasió colonial i musulmana ja que va fer front a l’enemic quan tots els sobirans de l’època van abandonar la lluita.
NOTA:
La pel·lícula està basada en la novel·la Sarraounia. Le drame de la regni magicienne (1980) de Abdoulaye Mamani, amic de Med Hondo, que es proposa directament com una contranarració de l’obra de Jacques-Francis Rolland Le grand captain. El film d’Hondo, amb la bella i heroica princesa i l’elogi a la seva educació i a la cultura, art i arquitectura africans, és l’altra cara de la història oficial apresa en els col·legis, segons la qual la colonització va ser una missió civilitzadora. I encara que la pel·lícula no estigui escrita ni dirigida per una dona, Med Hondo, un dels directors africans més solvents i recentment mort al març de 2019, aconsegueix donar veu a una heroïna fonamental per a la història i identitat panafricana.
Dir.Safi Faye
País: Senegal | 1996 | 105′ | Llargmetratge
Sinopsi:
Mossane, una jove adolescent de 14 anys, és desitjada per tots els homes del seu poblat, però ella estima a Fara, un jove estudiant que no pot pagar el seu dot. Els pares de Mossane volen que es casi amb el ric Diogaye, qui pot pagar els deutes i mantenir a la família.
NOTA:
Safi Faye és possiblement la directora subsahariana més important de la història, com a mínim és la pionera que va obrir el camí a moltes dones cineastes africanes, amb un cinema compromès amb la realitat del seu continent i amb una gran sensibilitat sociològica. Mossane és la seva pel·lícula més coneguda internacionalment, les pressions familiars perquè una jove accepti un matrimoni concertat és l’excusa argumental per a reflectir la societat tribal, a mig camí entre la modernitat occidental i les tradicions ancestrals, una mirada crítica des de dins, amb una narrativa argumental i audiovisual pròpies d’una cosmovisió africana. Una pel·lícula molt important històricament per al cinema africà que mereix ser reivindicada, igual que la seva directora.
Dir.Rahmatou Keïta
País: Níger | 2016 | 96′ | Llargmetratge
Sinopsi:
Tiyaa, una jove de descendència aristocràtica, torna el seu poble natal a Níger després de llicenciar-se a París. Allí s’enamora d’un home, també de família aristocràtica, i planegen casar-se. La família de Tiyaa no posa objeccions, però mentre espera la proposició, Tiyaa recorre la comunitat conversant amb
dones de totes les edats sobre vida amorosa, sensualitat, tabús i tradicions, amb un toc de misticisme.
Dir. Sol de Carvalho
País:Moçambic | 2018 | 74′ | Llargmetratge. Drama.
Dir. Sally Fenaux
País: Espanya | 2019 | 6′ | Drama poètic
Sinopsi:
Unburied és un poema visual, un ritual, dedicat a les ànimes perdudes. Ànimes que van sortir a la recerca d’una millor vida i van acabar atrapades en el fons del mar.
La primera directora de cinema de ficció afrodescendent barcelonina, Sally Fenaux, va presentar el curtmetratge “Unburied” al Festival Internacional de Cinemes Africans de Barcelona, on també forma part del jurat. És el primer curt en què la cineasta parla de la seva experiència com a afrodescendent. Anteriorment, ja havia dirigit diversos curtmetratges i pel·lícules, entre les quals en trobem de gènere pornogràfic femení. Forma part de New Voices, New Futures (col·lectiu de producció, suport i distribució de films i realitzadors/es afrodiaspòrics).
Dir. Blitz Bazawule
País: Ghana, EEUU | 2018 | 80′ | Llargmetratge. Drama.
Dir.Berni Goldblat
País:Burkina Faso, França | 2017 | 84′ | Llargmetratge
Sinopsi:
Ady és un franc-burkinabé de 13 anys que viu en un suburbi francès dominat per la delinqüència. Després de cometre uns tripijocs, el seu pare decideix enviar-lo al seu poble natal i confiar-l’hi al seu oncle Amadou durant l’estiu. Allí, als 13 anys, un ha de convertir-se en un home, però Ady, creient-se de vacances, no el veu d’aquesta manera. Wallay és un viatge iniciàtic que ens mostra el quotidià d’una comunitat rural a Àfrica Occidental de la mà d’un elenc de personatges reals i realistes.
Berni Goldblat és director, productor, distribuïdor i crític de cinema. És conegut pel seu compromís amb el restabliment del cinema Guimbi en Bobo-Dioulasso, capital cultural de Burkina Faso, així com pel seu documental sobre els miners d’or, Ceux de la colline (2009).
Presentació del llarmetratge a càrrec de Nebon Babou Basson, representant de Le Balai Citoyen.
Dir. Lucía Andújar | Producció: Quepo | País: Espanya | 2018 | 30′ | Documental
Sinopsi:
Activitat que busca visibilitzar la realitat i l’empoderament de dos col·lectius africans referents a Barcelona, a través de dos documentals i els testimonis de les protagonistes.
DIOM és una paraula wolof que dóna nom a l’enteresa, al coratge i la força interior. És el diom amb el que centenars de persones s’aixequen cada matí i defensen la seva dignitat en un context legal migratori que els exclou de la societat on viuen. A Barcelona, un grup de manteres i manters, s’aventura a posar en marxa un negoci de venda ambulant impulsat per l’Ajuntament. La cooperativa intentarà oferir treball digne i documents legals a persones en situació irregular en la ciutat. Aconseguiran tirar endavant?
Mitjançant la projecció del documental “Diom” i “El Peso de la Manta” i el debat posterior per part de Marie Faye de DiomCoop i Lamine Sarr, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants ens aproparem de primera mà a dos casos d’èxit d’empoderament migrant i col·lectiu de la ciutat de Barcelona.
Dir.Peter Sedufia
País: Ghana | 2017 | 68′ | Llargmetratge
Sinopsi:
Combina l’amor, una mica d’humor, la nostàlgia dels anys 80 i un missatge social pertinent sobre el subdesenvolupament d’infraestructures de transport i obtindràs aquesta pel·lícula. Keteke, que significa tren en Akan, narra les desventures de Atswei (Lydia Forson), embarassada fins als ulls, i el seu espòs Boi (Adjetey Anang), que estan obstinats a arribar al llogaret de Atswei per a donar a llum, però perden el seu primer tren. Una decisió equivocada els troba enmig del no-res que els obliga a emprendre una aventura plena de moments còmics i de menjar-se les ungles. Arribaran a temps per al part o s’arriscaran a perdre al bebè i a la mare?
Dir. Djibril Diop Mambéty
País:Senegal, França i Suïssa | 1992 | 102′ | Llargmetratge
Dir. Daouda Coulibaly | País: Mali | 2016 | 95′ | Llargmetratge
Sinopsi:
Bamako, Mali, 2007. Ladji, un jove de 20 anys, treballa dur com a «prantiké» (conductor d’autobús) per treure de la prostitució a Aminata, la seva germana gran. Quan no aconsegueix la promoció amb la qual comptava, decideix contractar Driss, un camell que li deu un favor. Amb l’ajuda de dos bons amics, Houphouet i Zol, porta quilos de cocaïna de Conakry a Bamako. Wulu en bambara significa el “gos”, i és l’últim dels cinc nivells d’iniciació N’tomo. El seu ràpid ascens per l’escalafó de la droga li dóna accés a diners, a dones i a una vida amb la qual mai havia somiat. Però el preu és car. Wulu és un thriller ambientat a Mali on la droga desestabilitza a la joventut però també als estats que esdevenen fallits amb l’entrada de xarxes mafioses. Encara que el tema de fons és una crítica al paper dels poders globals que s’acarnissen amb els països i les persones més pobres, realment la història és un thriller en què un “buscavides” se les enginya en aquest món per preservar la seva germana de la prostitució.
Dir. Joel Zito Araújo
País: Brasil | 2019 | 94′ | Documental
Sinopsi:
Revolucionari, visionari, panafricanista, pare de l’afrobeat, black president … Són molts els qualificatius que podrien aplicar-se a Olufela Olusegun Oludotun Ransome-Kuti, o Fela Kuti per als amics. A My Friend Fela, l’afrocubà Carlos Moore, amic íntim i biògraf oficial de Fela, entrevista a íntims i col·laboradors de Fela per desvetllar una nova perspectiva de l’home després del mite i donar compte de les nombroses influències que van modelar la seva extraordinària vida, des de la seva relació amb la seva mare, fins a les seves controvertides relacions amb les dones. Inspirat per les idees d’alliberament del Black Power, del Partit Black Panthers, i del Panafricanisme de Kwame Nkrumah, Fela crearia un estil, el Afrobeat, al costat del virtuós baterista Tony Allen; forjaria la contracultura africana a través de les seves lletres en pidgin; fundaria una comuna, Kalakuta Republic; un club, The Shrine (Santuari); un diari i un partit polític per difondre les seves idees revolucionàries … Capa rere capa, el polièdric relat sobre l’home que fos considerat “enemic públic Nº 1” i que retrata a tota una generació.
Dir. Tony Koros
País: Kenia | 2019 | 16′ | Curtmetratge. Comèdia ficció
Dir. Hajooj Kuka
País: Sudan | 2018 | 78′ | Llargmetratge. Comèdia.
Sinopsi:
Akasha és una comèdia poc convencional que segueix un triangle amorós entre Adnan, un rebel, la seva núvia Lina i una AK47 a la qual anomena Nancy. Una història d’amor en temps de guerra, que es desenvolupa a les muntanyes de Nuba, una regió preciosa al sud del país. Un treball que vol trencar amb els clixés de la devastació i aportar una mirada centrada en l’humà, en el que subjeu sota qualsevol circumstància. “La revolució ha de ser divertida”, explica Hajooj Kuka, el seu director. “La lluita ha de ser creativa, ha de ser esperançadora”.
Premis:
Nominada al Festival Internacional de Cine de Toronto (TIFF).
Dir. Samuel Ishimwe
País: Suïssa, Ruanda | 2017 | 36′ | Curtmetratge. Drama.
Dir. Marc Serena
País: Espanya | 2019 | 14′ | Documental teatral.
Sinopsi:
El 2005 va néixer Bocamandja, la principal companyia de teatre estable que existeix a Guinea Equatorial. Després de 40 obres i més de 150 representacions, ens endinsem en els seus assajos a Malabo, per conèixer millor els secrets de la principal organització cultural del país. «Estem començant», diu amb humilitat Buturu, el seu director.
Dir. Sara CF de Gouveia
País: Sudàfrica, Portugal | 2018 | 70′ | Documental poètic.
Dir. Baloji
País: República Democràtica del Congo | 2019 | 15′ | Curtmetratge musical.
Sinopsi:
Per a la realització del seu últim vídeo, el músic d’origen congolès Baloji ens fa tota una declaració visual sobre els efectes zombis de la tecnologia de la comunicació. En aquest vídeo musical de dues parts ens transportem a un club nocturn de Kinshasa on la hipnotitzant lluentor blava de les pantalles dels mòbils competeix amb les llums de neó de la pista de ball.
Un viatge entre l’esperança i la distopia en una urbs al·lucinada. Zombies ens proposa un viatge que va de la cultura de perruqueria als clubs futurístics, de les cavalcades urbanes a la glòria d’un dictador fent campanya i a un western modern. Se serveix de la juganera dansa amb el pal del selfie i una còmica corona quallada de telèfons per a fer un comentari descarat sobre la cultura digital actual i una crítica satírica al que Baloji flama l’«aïllament autoimposat»
Premis:
· Nominació a BFI London Film Festival 2019.
· Millor curtmetratge al Oberhausen International Short Film Festival 2019.
Dir. Joshua Magor
País: Sud-Àfrica | 2018 | 98′ | Docuficció.
Dir. Marwa Zein
País: Dinamarca, França, Noruega, Sudan | 2018 | 75′ | Documental feminista.
Dir. Idil Ibrahim
País: Senegal, EEUU | 2018 | 24′ | Curtmetratge. Drama.
Dir. Aäläm-Wärqe Davidian
País: Etiopia, Israel | 2018 | 93′ | Llargmetratge. Drama.
Pel·lícules 2018
Dir. Cédric Ido
País: França, Burkina Faso | 2017 | 81′ | Comèdia
Dir. Spike Lee
País: EEUU, Italia | 2008 | 160′ | Drama bèl·lic
Dir. Cédric Ido
País: França, Burkina Faso | 2010 | 24′ | Ficció
Dir. Jenna Bass
País: Sud-àfrica | 2017 | 71′ | Ficció
Dir. Cédric Ido
País: França, Burkina Faso | 2013 | 30′ | Ficció
Sinopsi:
A la fi del segle XIX, Sarraounia arriba a ser Reina dels Aznas. Sense ambicions personals, només li preocupen la pau i la independència. Una facció militar de mercenaris francesos camina des del Nord del país cap a Txad, maltractant a les poblacions locals. Sota el comandament de Sarraounia, els autòctons organitzen la seva resistència. Va simbolitzar en el segle XIX la resistència dels pobles de Níger contra la invasió colonial i musulmana ja que va fer front a l’enemic quan tots els sobirans de l’època van abandonar la lluita.
NOTA:
La pel·lícula està basada en la novel·la Sarraounia. Le drame de la regni magicienne (1980) de Abdoulaye Mamani, amic de Med Hondo, que es proposa directament com una contranarració de l’obra de Jacques-Francis Rolland Le grand captain. El film d’Hondo, amb la bella i heroica princesa i l’elogi a la seva educació i a la cultura, art i arquitectura africans, és l’altra cara de la història oficial apresa en els col·legis, segons la qual la colonització va ser una missió civilitzadora. I encara que la pel·lícula no estigui escrita ni dirigida per una dona, Med Hondo, un dels directors africans més solvents i recentment mort al març de 2019, aconsegueix donar veu a una heroïna fonamental per a la història i identitat panafricana.
Dir. Samantha Biffot
País:Bèlgica / Xina / Gabon / França | 2017 | 70′ | Documental
Dir. Justin Simien
País: EEUU | 2014 | 108′ | Comèdia
Dir. Aaron Kopp i Amanda Kopp
País: Swaziland | 2017 | 77′ | Animació.
Dir. Jahmil X.T. Qubeka
País: Sudàfrica / Alemanya | 2018 | 118′ |Drama, Western.
Dir. Aliki Saragas
País: Sudàfrica | 2017 | 87′ | Documental.
Dir. Eddy Munyaneza
País: Burundi, Bèlgica, França | 2018 | 70′ |Documental.
Dir. Sarah Bouyain
País: Burkina Faso, França | 2010 | 82′ | Ficció.
Dir. Christophe Rolin, Marc Recchia, Pape Bouname
Lopy
País: Senegal, Bélgica, Luxemburg | 2017 | 25′ | Ficció.
Sinopsi: Un pescador senegalès anomenat Matar troba un passaport belga en una platja de Dakar i decideix utilitzar-lo. De camí cap a Europa, coneix al N’Zibou, un savi boig que mesura els núvols.
Aquest li pregunta a Matar per la seva cerca de la identitat. Un bon dia
, Matar desapareix.
amb el suport de
entitats que han confiat en el ficab, per ordre alfabètic
organitza
entitats aliades
