FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMES AFRICANS DE BARCELONA

Arxiu de pel·lícules

Pel·lícules 2019

Dir. Angèle Diabang
País: Senegal, França | 2019 | 23′ | Curtmetratge ficció

Sinopsi:
Salma, una musulmana que porta vel, somia amb tocar la Kora. Però en la seva tradició, una dona no pot tocar aquest instrument. Un dia, mentre recull la Kora del seu pare d’un monestir, un monjo li dóna l’oportunitat d’assistir secretament a les classes amb el germà Manuel. El que havia de ser un aprenentatge es converteix en un idil·li. En el rerefons d’una feliç malenconia, les notes musicals es transformen en un oasi per a aquesta passió prohibida. Mitjançant aquesta història d’amor impossible, Angèle Diabang ens proposa una reflexió subtil sobre la identitat i el diàleg entre la comunitat islàmica i cristiana.

Premis:
· Poulain de bronze al millor curtmetratge de ficció (2019)
· Millor realitzadora (CEDEAO)

Dir. Chloé Aïcha Boro
País: Burkina Faso | 2019 | 70′ | Documental

Sinopsi:
En el cor d’Ouagadougou, capital de Burkina Faso, existeix una pedrera de granit on gairebé 2.500 persones, homes, dones i nens, treballen en condicions dantesques per a reunir els escassos recursos que els permetran sobreviure un altre dia… El salari diari d’un home és uns 600 francs CFA (l’equivalent a un euro); el d’una dona i un ancià, d’uns 300, i un nen no guanyarà més de 200. Una població d’esclaus de l’era moderna, explotats per venedors de granit sense escrúpols i marginats per una societat que es nega a veure’ls.

Premis:
· Etalon d’or 2019. És la primera dona guanyadora d’aquest premi equiparant el gènere de documental al de ficció.

Dir. Fanta Régina Nacro
País: Burkina Faso | 2001 | 26′ | Drama

Sinopsi:
Últim curtmetratge de Fanta Régina Nacro,  Bintou narra la història sobre una dona decidida a guanyar diners perquè la seva filla continuï estudiant, en contra de la voluntat del seu marit que la maltracta, convençut que només el seu fill home té dret a l’educació.

Una pel·lícula en la qual la directora torna a dotar d’un gran humor els diàlegs incisius i aborda la sexualitat, les relacions de gènere i fins i tot la tibant relació entre tradició i modernitat per a cridar l’atenció sobre les injustícies de la societat, especialment en la lluita pel reconeixement del rol de la dona.

Aquesta sessió comptarà amb la presència de la directora Fanta Régina Nacro, qui presentarà les seves obres i mantindrà un col·loqui amb el públic posterior a les projecions.

Premis:
· Millor curtmetratge
· Premi Tomás Sankara (2017)

Dir. Med Hondo
País: Mauritània | 1986 | 120′ | Llargmetratge

Sinopsi:
A la fi del segle XIX, Sarraounia arriba a ser Reina dels Aznas. Sense ambicions personals, només li preocupen la pau i la independència. Una facció militar de mercenaris francesos camina des del Nord del país cap a Txad, maltractant a les poblacions locals. Sota el comandament de Sarraounia, els autòctons organitzen la seva resistència. Va simbolitzar en el segle XIX la resistència dels pobles de Níger contra la invasió colonial i musulmana ja que va fer front a l’enemic quan tots els sobirans de l’època van abandonar la lluita.

NOTA:
La pel·lícula està basada en la novel·la Sarraounia. Le drame de la regni magicienne (1980) de Abdoulaye Mamani, amic de Med Hondo, que es proposa directament com una contranarració de l’obra de Jacques-Francis Rolland Le grand captain. El film d’Hondo, amb la bella i heroica princesa i l’elogi a la seva educació i a la cultura, art i arquitectura africans, és l’altra cara de la història oficial apresa en els col·legis, segons la qual la colonització va ser una missió civilitzadora. I encara que la pel·lícula no estigui escrita ni dirigida per una dona, Med Hondo, un dels directors africans més solvents i recentment mort al març de 2019, aconsegueix donar veu a una heroïna fonamental per a la història i identitat panafricana.

Dir.Safi Faye
País: Senegal | 1996 | 105′ | Llargmetratge

Sinopsi:
Mossane, una jove adolescent de 14 anys, és desitjada per tots els homes del seu poblat, però ella estima a Fara, un jove estudiant que no pot pagar el seu dot. Els pares de Mossane volen que es casi amb el ric Diogaye, qui pot pagar els deutes i mantenir a la família.

NOTA:
Safi Faye és possiblement la directora subsahariana més important de la història, com a mínim és la pionera que va obrir el camí a moltes dones cineastes africanes, amb un cinema compromès amb la realitat del seu continent i amb una gran sensibilitat sociològica. Mossane és la seva pel·lícula més coneguda internacionalment, les pressions familiars perquè una jove accepti un matrimoni concertat és l’excusa argumental per a reflectir la societat tribal, a mig camí entre la modernitat occidental i les tradicions ancestrals, una mirada crítica des de dins, amb una narrativa argumental i audiovisual pròpies d’una cosmovisió africana. Una pel·lícula molt important històricament per al cinema africà que mereix ser reivindicada, igual que la seva directora.

Dir.Rahmatou Keïta
País: Níger | 2016 | 96′ | Llargmetratge

Sinopsi:
Tiyaa, una jove de descendència aristocràtica, torna el seu poble natal a Níger després de llicenciar-se a París. Allí s’enamora d’un home, també de família aristocràtica, i planegen casar-se. La família de Tiyaa no posa objeccions, però mentre espera la proposició, Tiyaa recorre la comunitat conversant amb
dones de totes les edats sobre vida amorosa, sensualitat, tabús i tradicions, amb un toc de misticisme.

Dir. Sol de Carvalho
País:Moçambic | 2018 | 74′ | Llargmetratge. Drama.

Sinopsi: La bellesa de Mabata Bata és fulgurant. Es tracta de l’adaptació del conte «El dia en què va explotar Mabata Bata» escrit en 1986 per una de les plomes més internacionals de Moçambic, Mia Couto. El director Sol de Carvalho s’enfoca en la història d’Azarias, un jove pastor orfe que un dia veu explotar al seu bou favorit, Mabata Bata, per causa d’una mina terrestre deixada pels combatents de la guerra civil que estripa el país. Aquest terrible esdeveniment ho fa fugir corrent cap al bosc (per témer represàlies) al que segueix un ritual de rescat, per part de l’àvia i l’oncle del nen, per a tractar de fer-lo tornar. Premis: · Premi del jurat 1a edició FICAB · Millor muntatge i millor fotografia en el FESPACO 2019. · Prix Radwan Al Kashef en el Luxor

Dir. Sally Fenaux
País: Espanya | 2019 | 6′ | Drama poètic

Sinopsi:
Unburied és un poema visual, un ritual, dedicat a les ànimes perdudes. Ànimes que van sortir a la recerca d’una millor vida i van acabar atrapades en el fons del mar.

La primera directora de cinema de ficció afrodescendent barcelonina, Sally Fenaux, va presentar el curtmetratge “Unburied” al Festival Internacional de Cinemes Africans de Barcelona, on també forma part del jurat. És el primer curt en què la cineasta parla de la seva experiència com a afrodescendent. Anteriorment, ja havia dirigit diversos curtmetratges i pel·lícules, entre les quals en trobem de gènere pornogràfic femení. Forma part de New VoicesNew Futures (col·lectiu de producció, suport i distribució de films i realitzadors/es afrodiaspòrics).

Dir. Blitz Bazawule
País: Ghana, EEUU | 2018 | 80′ | Llargmetratge. Drama.

Sinopsi: Esi parla de la seva infància i de la tumultuosa relació entre el seu pare i el seu oncle Kwabena. A través d’una visió pròpia del realisme màgic i d’una sèrie d’estranys somnis, Esi recorda el tràgic accident provocat per Kojo en el qual va morir l’esposa de Kwabena el mateix dia de les seves noces. Set anys després, Kwabena no ha perdonat al seu germà i acaba deixant-li mig mort en una mina abandonada. Els curiosos somnis de Esi la portaran fins al seu pare, però arribarà a temps?

Dir.Berni Goldblat
País:Burkina Faso, França | 2017 | 84′ | Llargmetratge

Sinopsi:
Ady és un franc-burkinabé de 13 anys que viu en un suburbi francès dominat per la delinqüència. Després de cometre uns tripijocs, el seu pare decideix enviar-lo al seu poble natal i confiar-l’hi al seu oncle Amadou durant l’estiu. Allí, als 13 anys, un ha de convertir-se en un home, però Ady, creient-se de vacances, no el veu d’aquesta manera. Wallay és un viatge iniciàtic que ens mostra el quotidià d’una comunitat rural a Àfrica Occidental de la mà d’un elenc de personatges reals i realistes.

Berni Goldblat és director, productor, distribuïdor i crític de cinema. És conegut pel seu compromís amb el restabliment del cinema Guimbi en Bobo-Dioulasso, capital cultural de Burkina Faso, així com pel seu documental sobre els miners d’or, Ceux de la colline (2009).

Presentació del llarmetratge a càrrec de Nebon Babou Basson, representant de Le Balai Citoyen.

Dir. Lucía Andújar | Producció: Quepo | País: Espanya | 2018 | 30′ | Documental

Sinopsi:
Activitat que busca visibilitzar la realitat i l’empoderament de dos col·lectius africans referents a Barcelona, a través de dos documentals i els testimonis de les protagonistes.

DIOM és una paraula wolof que dóna nom a l’enteresa, al coratge i la força interior. És el diom amb el que centenars de persones s’aixequen cada matí i defensen la seva dignitat en un context legal migratori que els exclou de la societat on viuen. A Barcelona, un grup de manteres i manters, s’aventura a posar en marxa un negoci de venda ambulant impulsat per l’Ajuntament. La cooperativa intentarà oferir treball digne i documents legals a persones en situació irregular en la ciutat. Aconseguiran tirar endavant?

Mitjançant la projecció del documental “Diom” i “El Peso de la Manta” i el debat posterior per part de Marie Faye de DiomCoop i Lamine Sarr, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants ens aproparem de primera mà a dos casos d’èxit d’empoderament migrant i col·lectiu de la ciutat de Barcelona.

Dir.Peter Sedufia
País: Ghana | 2017 | 68′ | Llargmetratge

Sinopsi:
Combina l’amor, una mica d’humor, la nostàlgia dels anys 80 i un missatge social pertinent sobre el subdesenvolupament d’infraestructures de transport i obtindràs aquesta pel·lícula. Keteke, que significa tren en Akan, narra les desventures de Atswei (Lydia Forson), embarassada fins als ulls, i el seu espòs Boi (Adjetey Anang), que estan obstinats a arribar al llogaret de Atswei per a donar a llum, però perden el seu primer tren. Una decisió equivocada els troba enmig del no-res que els obliga a emprendre una aventura plena de moments còmics i de menjar-se les ungles. Arribaran a temps per al part o s’arriscaran a perdre al bebè i a la mare?

Dir. Djibril Diop Mambéty
País:Senegal, França i Suïssa | 1992 | 102′ | Llargmetratge

Sinopsi: Colobane, una petita ciutat adormida per la calor regnant al Senegal, s’assabenta del retorn de Linguère Ramatou, que ara és una persona adinerada. Linguère arriba en tren, majestuosa i vestida de negre. La munió es precipita cap a ella amb Draamaan, el seu examant, al capdavant. Linguère anuncia que donarà diners i una nova vida a la ciutat amb una sola condició: han de condemnar a Draamaan a mort perquè li va trair…

Dir. Daouda Coulibaly | País: Mali | 2016 | 95′ | Llargmetratge

Sinopsi:
Bamako, Mali, 2007. Ladji, un jove de 20 anys, treballa dur com a «prantiké» (conductor d’autobús) per treure de la prostitució a Aminata, la seva germana gran. Quan no aconsegueix  la promoció amb la qual comptava, decideix contractar Driss, un camell que li deu un favor. Amb l’ajuda de dos bons amics, Houphouet i Zol, porta quilos de cocaïna de Conakry a Bamako. Wulu en bambara significa el “gos”, i és l’últim dels cinc nivells d’iniciació N’tomo. El seu ràpid ascens per l’escalafó de la droga li dóna accés a diners, a dones i a una vida amb la qual mai havia somiat. Però el preu és car. Wulu és un thriller ambientat a Mali on la droga desestabilitza a la joventut però també als estats que esdevenen fallits amb l’entrada de xarxes mafioses. Encara que el tema de fons és una crítica al paper dels poders globals que s’acarnissen amb els països i les persones més pobres, realment la història és un thriller en què un “buscavides” se les enginya en aquest món per preservar la seva germana de la prostitució.

Dir. Joel Zito Araújo
País: Brasil | 2019 | 94′ | Documental

Sinopsi:
Revolucionari, visionari, panafricanista, pare de l’afrobeat, black president … Són molts els qualificatius que podrien aplicar-se a Olufela Olusegun Oludotun Ransome-Kuti, o Fela Kuti per als amics. A My Friend Fela, l’afrocubà Carlos Moore, amic íntim i biògraf oficial de Fela, entrevista a íntims i col·laboradors de Fela per desvetllar una nova perspectiva de l’home després del mite i donar compte de les nombroses influències que van modelar la seva extraordinària vida, des de la seva relació amb la seva mare, fins a les seves controvertides relacions amb les dones. Inspirat per les idees d’alliberament del Black Power, del Partit Black Panthers, i del Panafricanisme de Kwame Nkrumah, Fela crearia un estil, el Afrobeat, al costat del virtuós baterista Tony Allen; forjaria la contracultura africana a través de les seves lletres en pidgin; fundaria una comuna, Kalakuta Republic; un club, The Shrine (Santuari); un diari i un partit polític per difondre les seves idees revolucionàries … Capa rere capa, el polièdric relat sobre l’home que fos considerat “enemic públic Nº 1” i que retrata a tota una generació.

 

Dir. Tony Koros
País: Kenia | 2019 | 16′ | Curtmetratge. Comèdia ficció

Sinopsi: En veure la pel·lícula Big Boss, un nen gabonès descobreix el Kung Fu i decideix anar-se’n a la Xina amb tot just 15 anys. Sota la tutela del gran mestre Meng Huifang es converteix en el millor d’una art marcial mai abans practicada per un africà. Basat en la increïble història real d’en Luc Bendza, la cinta el segueix durant el seu viatge des un poblet remot de Gabón fins a la Xina, on es convertirà en campió del món de Kung Fu.

Dir. Hajooj Kuka
País: Sudan | 2018 | 78′ | Llargmetratge. Comèdia.

Sinopsi:

Akasha és una comèdia poc convencional que segueix un triangle amorós entre Adnan, un rebel, la seva núvia Lina i una AK47 a la qual anomena Nancy. Una història d’amor en temps de guerra, que es desenvolupa a les muntanyes de Nuba, una regió preciosa al sud del país. Un treball que vol trencar amb els clixés de la devastació i aportar una mirada centrada en l’humà, en el que subjeu sota qualsevol circumstància. “La revolució ha de ser divertida”, explica Hajooj Kuka, el seu director. “La lluita ha de ser creativa, ha de ser esperançadora”.

Premis:
Nominada al Festival Internacional de Cine de Toronto (TIFF).

Dir. Samuel Ishimwe
País: Suïssa, Ruanda | 2017 | 36′ | Curtmetratge. Drama.

Sinopsi: Es tracta d’una història ambientada en una Ruanda posgenocidi, que segueix al protagonista Gisa en un viatge de retorn al poble de la seva mare. Desesperat per trobar-se amb els que queden després de la massacre, Gisa acaba en una disputa pel llegat de la casa de la seva mare que es troba en ruïnes. Una metàfora dolorosa. Però, com succeeix amb la majoria de les grans pel·lícules, la història de Imfura és molt més gran que això. És una pel·lícula-teràpia que parla de la poètica de les vides normals i corrents. Premis: Ós de Plata al millor curtmetratge en la Belinale 2018.

Dir. Marc Serena
País: Espanya | 2019 | 14′ | Documental teatral.

Sinopsi:
El 2005 va néixer Bocamandja, la principal companyia de teatre estable que existeix a Guinea Equatorial. Després de 40 obres i més de 150 representacions, ens endinsem en els seus assajos a Malabo, per conèixer millor els secrets de la principal organització cultural del país. «Estem començant», diu amb humilitat Buturu, el seu director.

Dir. Sara CF de Gouveia
País: Sudàfrica, Portugal | 2018 | 70′ | Documental poètic.

Sinopsi: Atanásio Nyusi, un narrador convincent i llegendari ballarí de Mapiko, ens porta en un viatge surrealista entrellaçant la política del passat colonial de Moçambic i el seu present. Usant la música, la dansa i el cos com a arxiu, experimentem la lletjor de la guerra a través de la bellesa, del moviment corporal i la poesia. Durant el domini portuguès, el ball tradicional emmascarat mapiko s’usava sovint com a comentari social per a desafiar la colonització. La Guerra d’Independència de contra els portuguesos va detenir aquest ball durant alguns anys. No obstant això, Mapiko ha vist un ressorgiment des del final de la guerra civil que va seguir a la independència del país. Avui dia, celebra la llibertat, la identitat cultural i la memòria col·lectiva.

Dir. Baloji
País: República Democràtica del Congo | 2019 | 15′ | Curtmetratge musical.

Sinopsi:
Per a la realització del seu últim vídeo, el músic d’origen congolès Baloji ens fa tota una declaració visual sobre els efectes zombis de la tecnologia de la comunicació. En aquest vídeo musical de dues parts ens transportem a un club nocturn de Kinshasa on la hipnotitzant lluentor blava de les pantalles dels mòbils competeix amb les llums de neó de la pista de ball.

Un viatge entre l’esperança i la distopia en una urbs al·lucinada. Zombies ens proposa un viatge que va de la cultura de perruqueria als clubs futurístics, de les cavalcades urbanes a la glòria d’un dictador fent campanya i a un western modern. Se serveix de la juganera dansa amb el pal del selfie i una còmica corona quallada de telèfons per a fer un comentari descarat sobre la cultura digital actual i una crítica satírica al que Baloji flama l’«aïllament autoimposat»

Premis:
· Nominació a BFI London Film Festival 2019.
· Millor curtmetratge al Oberhausen International Short Film Festival 2019.

Dir. Joshua Magor
País: Sud-Àfrica | 2018 | 98′ | Docuficció.

Sinopsi: La pel·lícula de Joshua Magor és una metaficció en la qual, Siyabonga és un jove que aspira a ser actor en els extraradis de Mpophomeni, del seu KwaZulu natal, Sud-àfrica. Un dia sent que el director Joshua Magor rodarà una pel·lícula en un ciutat pròxima i decideix anar a la seva trobada. Seguim a “Siya” Majola conspirant amb una criada per a robar el wifi dels “umlungus” (els blancs) i enviar un correu als productors. Al mateix temps, rebutja els consells d’un amic perquè recorri a la bruixeria… La seva decisió li porta per camins inesperats, però Siyabonga aconsegueix entrevistar-se amb el director i descobrim la conversa que dóna motiu a la pel·lícula.

Dir. Marwa Zein
País: Dinamarca, França, Noruega, Sudan | 2018 | 75′ | Documental feminista.

Sinopsi: Un grup de dones de Khartum estan decidides a jugar professionalment al futbol malgrat la prohibició imposada pel govern militar islàmic de Sudan que no els permet practicar esports de manera professional. En la seva batalla per a ser reconegudes com l’equip femení de futbol nacional, ignoren la por, i demostren valor, una tremenda tenacitat i un gran sentit de l’humor. El debut de Marwa Zein és una pel·lícula valenta que, amb gran talent visual, aconsegueix explorar diferents capes de la realitat i, al mateix temps, obre noves possibilitats d’interacció amb el món.

Dir. Idil Ibrahim
País: Senegal, EEUU | 2018 | 24′ | Curtmetratge. Drama.

Sinopsi: Quan els seus esforços per arribar a Europa no tenen èxit, els alts objectius de Sega es veuen truncats quan acaben tot just on van començar. Ara ha de tornar a enfrontar-se a la seva família i amics. Premis: · Millor curtmetratge al Zanzibar International Film Festival 2019.

Dir. Aäläm-Wärqe Davidian
País: Etiopia, Israel | 2018 | 93′ | Llargmetratge. Drama.

Sinopsi: Ambientada a Addis Abeba al1989, la història gira al voltant de Mina, una nena jueva de 16 anys que viu amb la seva àvia i el seu germà. La família tracta de seguir endavant mentre la guerra es desenvolupa al seu voltant, al mateix temps que fan plans cada vegada més frenètics per fugir del país a Israel, on la mare de Mina els hi espera.
Dir. Lucian Segura País: | 2019 | 50′ | Documental
Sinopsi: WE EXIST és un documental poètic i musical on la música de solistes i grups de l’Orient Mitjà i Àfrica es combina amb imatges de persones que intenten escapar de la fam i la guerra a la regió mediterrània. Allunyades del sensacionalisme, aquestes imatges poètiques donen testimoni de la veritable dimensió humana d’aquesta tragèdia en curs.
Dir. Fanta Régina Nacro País: Burkina Faso | 2004 | 100′ | Llargmetratge
Sinopsi: En un país imaginari de l’Àfrica Occidental, després de deu anys de sagnant guerra civil, se signa un alto el foc entre l’Exèrcit regular, format per soldats de l’ètnia nayak, i els rebels de l’ètnia bonande. En el campament bonande tothom espera l’arribada del president i la seva dona per als actes de celebració de la treva. Després de la tensió inicial, l’ambient es relaxa; però, en el transcurs de la nit, es reobren les ferides. La reconciliació sembla impossible. Malgrat tot, enmig de la confusió, alguns dels seus protagonistes aconseguiran posar fi a l’espiral d’odi, deixant lloc a l’esperança d’una pau duradora. A més de ser el seu primer llargmetratge, que tracta des de dins les guerres ètniques a Àfrica, la pel·lícula també és una reflexió sobre el lloc i la influència de les dones en els conflictes polítics i humans.

Pel·lícules 2018

Dir. Cédric Ido
País: França, Burkina Faso | 2017 | 81′ | Comèdia

Sinopsi: En Charles és el més hàbil dels revenedors utilitzats pels perruquers del vibrant barri africà de Château d’Eau a París. La seva missió: omplir els salons de clients. Però quan la competència és intensa, i tots volen ser el número u, els trucs bruts estan a l’ordre del dia, i en Charles es trobarà en una perillosa espiral on els seus somnis, reputació i fins i tot el seu guarda-roba en sortiran afectats. Una comèdia àgil i acolorida sobre la vida dels immigrants africans en una metròpolis europea.

Dir. Spike Lee
País: EEUU, Italia | 2008 | 160′ | Drama bèl·lic

Sinopsi: Ambientada a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), quatre soldats nord-americans negres de la 92ª Divisió d’Infanteria, els ‘Soldats Búfals’, estàn atrapats en un poble de la Toscana. Experimenten la tragèdia i el triomf de la guerra quan arriben darrera de les línies enemigues i són separats de la seva unitat després que un d’ells arrisqui la seva vida per a salvar un nen italià. Una pel·lícula que rememora un capítol de la història contemporània silenciada. La interpretació́ d’en Cédric Ido fou eliminada del muntatge final de l’Spike Lee.

Dir.  Cédric Ido
País: França, Burkina Faso | 2010 | 24′ | Ficció

Sinopsi: Al voltant de l’any 2100 l’escalfament global ha causat sequeres atroces que han donat lloc a fams i conflictes, sobretot als països del Sud. Desemparats i sense referències, als escassos supervivents només els queda recuperar els ritus ancestrals, formant-se clans que s’enfronten per fer-se amb els últims reductes fèrtils.

Dir. Jenna Bass
País: Sud-àfrica | 2017 | 71′ | Ficció

Sinopsi: Un grup d’amics joves surt a fer acampada i al despertar un matí s’adonen que durant la nit els seus cossos s’han intercanviat. La diversitat dels seus orígens culturals i la forma en que experimenten aquests estranys esdeveniments és radicalment diferent, i cadascun haurà de navegar el seu propi laberint personal i polític mentre es troben extraviats en una àrea remota de l’anomenada “nació de l’arc de sant Martí”.

Dir. Cédric Ido
País: França, Burkina Faso | 2013 | 30′ | Ficció

Sinopsi:
A la fi del segle XIX, Sarraounia arriba a ser Reina dels Aznas. Sense ambicions personals, només li preocupen la pau i la independència. Una facció militar de mercenaris francesos camina des del Nord del país cap a Txad, maltractant a les poblacions locals. Sota el comandament de Sarraounia, els autòctons organitzen la seva resistència. Va simbolitzar en el segle XIX la resistència dels pobles de Níger contra la invasió colonial i musulmana ja que va fer front a l’enemic quan tots els sobirans de l’època van abandonar la lluita.

NOTA:
La pel·lícula està basada en la novel·la Sarraounia. Le drame de la regni magicienne (1980) de Abdoulaye Mamani, amic de Med Hondo, que es proposa directament com una contranarració de l’obra de Jacques-Francis Rolland Le grand captain. El film d’Hondo, amb la bella i heroica princesa i l’elogi a la seva educació i a la cultura, art i arquitectura africans, és l’altra cara de la història oficial apresa en els col·legis, segons la qual la colonització va ser una missió civilitzadora. I encara que la pel·lícula no estigui escrita ni dirigida per una dona, Med Hondo, un dels directors africans més solvents i recentment mort al març de 2019, aconsegueix donar veu a una heroïna fonamental per a la història i identitat panafricana.

Dir. Samantha Biffot
País:Bèlgica / Xina / Gabon / França | 2017 | 70′ | Documental

Sinopsi: En veure la pel·lícula Big Boss, un nen gabonès descobreix el Kung Fu i decideix anar-se’n a la Xina amb tot just 15 anys. Sota la tutela del gran mestre Meng Huifang es converteix en el millor d’una art marcial mai abans practicada per un africà. Basat en la increïble història real d’en Luc Bendza, la cinta el segueix durant el seu viatge des un poblet remot de Gabón fins a la Xina, on es convertirà en campió del món de Kung Fu.

Dir. Justin Simien
País: EEUU | 2014 | 108′ | Comèdia

Fenómeno absoluto en Sundance, “Dear White People” es una sátira provocativa e inteligente, una comedia mordaz y entretenida sobre las relaciones y estereotipos raciales en la era de Obama. Cuatro estudiantes asisten a una universidad de la Ivy League donde un motín estalla cuando tiene lugar una fiesta de temática “afroamericano” organizada por los estudiantes blancos. La película explora la identidad racial en la América post-racial, mientras teje una historia sobre forjar un camino único en el mundo. Una sátira provocativa e inteligente, una comedia mordaz y entretenida sobre las relaciones y estereotipos raciales en la era de Obama.

Dir. Aaron Kopp i Amanda Kopp
País: Swaziland | 2017 | 77′ | Animació.

Una noia swazi s’embarca en una perillosa missió per rescatar els seus germans bessons. Aquest relat africà animat neix en la imaginació de cinc nens de Swazilàndia orfes a causa del VIH que col·laboren per explicar una història de perseverança extreta dels seus records més foscos i els seus somnis més brillants. El seu viatge de caràcter fictici està entrellaçat amb escenes documentals poètiques i observacionals per crear una celebració desafiant del gènere de la narració col·lectiva.

Dir. Jahmil X.T. Qubeka
País: Sudàfrica / Alemanya | 2018 | 118′ |Drama, Western.

Sinopsi: En John Kepe, una espècie de “Samsó de les muntanyes Boschberg”, va viure de robar-los als grangers colonialistes blancs sud-africans a la dècada del 1950. Aquest botí també era compartit amb la població indígena d’aquell temps. Els seus actes (que van evitar la seva captura durant 12 anys) el van dur a guanyar-se el títol d’heroi per uns, però també, el de bandit per als altres.

Dir. Aliki Saragas
País: Sudàfrica | 2017 | 87′ | Documental.

Sinopsi: El 16 d’agost del 2012, la policia va obrir foc contra els treballadors de la mina de platí de Marikana, que protestaven contra els baixos salaris i les condicions precàries a les que la companyia Lonmin els tenia sotmesos. A conseqüència, moriren 34 persones. Després dels esdeveniments, dues dones prenen les regnes de la resistència desafiant a l’empresa i situen la lluita social de Marikana com un exemple de com aconseguir millorar els drets dels treballadors.

Dir. Eddy Munyaneza
País: Burundi, Bèlgica, França | 2018 | 70′ |Documental.

Una noia swazi s’embarca en una perillosa missió per rescatar els seus germans bessons. Aquest relat africà animat neix en la imaginació de cinc nens de Swazilàndia orfes a causa del VIH que col·laboren per explicar una història de perseverança extreta dels seus records més foscos i els seus somnis més brillants. El seu viatge de caràcter fictici està entrellaçat amb escenes documentals poètiques i observacionals per crear una celebració desafiant del gènere de la narració col·lectiva.

Dir.  Sarah Bouyain
País: Burkina Faso, França | 2010 | 82′ | Ficció.

Sinopsi: En morir el seu pare, Amy, una jove mestissa establerta en la rodalia de París, torna a Babau, a Burkina Faso, per a buscar a la seva mare, de la qual la van separar als 8 anys. Només troba a la seva tia, envoltada d’una cort familiar tan reconfortant com sufocant. Va i ve en una ciutat que desconeix. Molt lluny, Mariam, una dona de Burkina de 45 anys, neteja oficines i viu a París amb l’esperança de trobar a la seva filla. Coneix a Esther, una executiva de l’empresa on treballa. Les dues dones solitàries entaulen amistat.

Dir. Christophe Rolin, Marc Recchia, Pape Bouname
Lopy
País: Senegal, Bélgica, Luxemburg | 2017 | 25′ | Ficció.

Sinopsi: Un pescador senegalès anomenat Matar troba un passaport belga en una platja de Dakar i decideix utilitzar-lo. De camí cap a Europa, coneix al N’Zibou, un savi boig que mesura els núvols.
Aquest li pregunta a Matar per la seva cerca de la identitat. Un bon dia
, Matar desapareix.

amb el suport de

entitats que han confiat en el ficab, per ordre alfabètic

organitza

9_cinemafriques_2

entitats aliades