BARCELONA INTERNATIONAL AFRICAN FILM FESTIVAL

FICAB 2019

_ Retrospective 2019

 

at the Filmoteca of Catalonia, Africa is a woman’s name: Memory of the female voice in FESPACO..

Films list:

Dir. Angèle Diabang
País: Senegal, França | 2019 | 23′ | Curtmetratge ficció

Sinopsi:
Salma, una musulmana que porta vel, somia amb tocar la Kora. Però en la seva tradició, una dona no pot tocar aquest instrument. Un dia, mentre recull la Kora del seu pare d’un monestir, un monjo li dóna l’oportunitat d’assistir secretament a les classes amb el germà Manuel. El que havia de ser un aprenentatge es converteix en un idil·li. En el rerefons d’una feliç malenconia, les notes musicals es transformen en un oasi per a aquesta passió prohibida. Mitjançant aquesta història d’amor impossible, Angèle Diabang ens proposa una reflexió subtil sobre la identitat i el diàleg entre la comunitat islàmica i cristiana.

Premis:
· Poulain de bronze al millor curtmetratge de ficció (2019)
· Millor realitzadora (CEDEAO)

Dir. Chloé Aïcha Boro
País: Burkina Faso | 2019 | 70′ | Documental

Sinopsi:
En el cor d’Ouagadougou, capital de Burkina Faso, existeix una pedrera de granit on gairebé 2.500 persones, homes, dones i nens, treballen en condicions dantesques per a reunir els escassos recursos que els permetran sobreviure un altre dia… El salari diari d’un home és uns 600 francs CFA (l’equivalent a un euro); el d’una dona i un ancià, d’uns 300, i un nen no guanyarà més de 200. Una població d’esclaus de l’era moderna, explotats per venedors de granit sense escrúpols i marginats per una societat que es nega a veure’ls.

Premis:
· Etalon d’or 2019. És la primera dona guanyadora d’aquest premi equiparant el gènere de documental al de ficció.

Dir. Med Hondo
País: Mauritània | 1986 | 120′ | Llargmetratge

Sinopsi: A la fi del segle XIX, Sarraounia arriba a ser Reina dels Aznas. Sense ambicions personals, només li preocupen la pau i la independència. Una facció militar de mercenaris francesos camina des del Nord del país cap a Txad, maltractant a les poblacions locals. Sota el comandament de Sarraounia, els autòctons organitzen la seva resistència. Va simbolitzar en el segle XIX la resistència dels pobles de Níger contra la invasió colonial i musulmana ja que va fer front a l’enemic quan tots els sobirans de l’època van abandonar la lluita. NOTA: La pel·lícula està basada en la novel·la Sarraounia. Le drame de la regni magicienne (1980) de Abdoulaye Mamani, amic de Med Hondo, que es proposa directament com una contranarració de l’obra de Jacques-Francis Rolland Le grand captain. El film d’Hondo, amb la bella i heroica princesa i l’elogi a la seva educació i a la cultura, art i arquitectura africans, és l’altra cara de la història oficial apresa en els col·legis, segons la qual la colonització va ser una missió civilitzadora. I encara que la pel·lícula no estigui escrita ni dirigida per una dona, Med Hondo, un dels directors africans més solvents i recentment mort al març de 2019, aconsegueix donar veu a una heroïna fonamental per a la història i identitat panafricana.

Dir.Safi Faye
País: Senegal | 1996 | 105′ | Llargmetratge

Sinopsi:
Mossane, una jove adolescent de 14 anys, és desitjada per tots els homes del seu poblat, però ella estima a Fara, un jove estudiant que no pot pagar el seu dot. Els pares de Mossane volen que es casi amb el ric Diogaye, qui pot pagar els deutes i mantenir a la família.

NOTA:
Safi Faye és possiblement la directora subsahariana més important de la història, com a mínim és la pionera que va obrir el camí a moltes dones cineastes africanes, amb un cinema compromès amb la realitat del seu continent i amb una gran sensibilitat sociològica. Mossane és la seva pel·lícula més coneguda internacionalment, les pressions familiars perquè una jove accepti un matrimoni concertat és l’excusa argumental per a reflectir la societat tribal, a mig camí entre la modernitat occidental i les tradicions ancestrals, una mirada crítica des de dins, amb una narrativa argumental i audiovisual pròpies d’una cosmovisió africana. Una pel·lícula molt important històricament per al cinema africà que mereix ser reivindicada, igual que la seva directora.

Dir.Rahmatou Keïta
País: Níger | 2016 | 96′ | Llargmetratge

Sinopsi:
Tiyaa, una jove de descendència aristocràtica, torna el seu poble natal a Níger després de llicenciar-se a París. Allí s’enamora d’un home, també de família aristocràtica, i planegen casar-se. La família de Tiyaa no posa objeccions, però mentre espera la proposició, Tiyaa recorre la comunitat conversant amb
dones de totes les edats sobre vida amorosa, sensualitat, tabús i tradicions, amb un toc de misticisme.

_2019 edition

The Barcelona International African Film Festival First Edition – Cinemes Maldà

Films list:

Dir. Sol de Carvalho
País:Moçambic | 2018 | 74′ | Llargmetratge. Drama.

Sinopsi: La bellesa de Mabata Bata és fulgurant. Es tracta de l’adaptació del conte «El dia en què va explotar Mabata Bata» escrit en 1986 per una de les plomes més internacionals de Moçambic, Mia Couto. El director Sol de Carvalho s’enfoca en la història d’Azarias, un jove pastor orfe que un dia veu explotar al seu bou favorit, Mabata Bata, per causa d’una mina terrestre deixada pels combatents de la guerra civil que estripa el país. Aquest terrible esdeveniment ho fa fugir corrent cap al bosc (per témer represàlies) al que segueix un ritual de rescat, per part de l’àvia i l’oncle del nen, per a tractar de fer-lo tornar. Premis: · Premi del jurat 1a edició FICAB · Millor muntatge i millor fotografia en el FESPACO 2019. · Prix Radwan Al Kashef en el Luxor

Dir. Sally Fenaux
País: Espanya | 2019 | 6′ | Drama poètic

Sinopsi:
Unburied és un poema visual, un ritual, dedicat a les ànimes perdudes. Ànimes que van sortir a la recerca d’una millor vida i van acabar atrapades en el fons del mar.

La primera directora de cinema de ficció afrodescendent barcelonina, Sally Fenaux, va presentar el curtmetratge “Unburied” al Festival Internacional de Cinemes Africans de Barcelona, on també forma part del jurat. És el primer curt en què la cineasta parla de la seva experiència com a afrodescendent. Anteriorment, ja havia dirigit diversos curtmetratges i pel·lícules, entre les quals en trobem de gènere pornogràfic femení. Forma part de New VoicesNew Futures (col·lectiu de producció, suport i distribució de films i realitzadors/es afrodiaspòrics).

Dir. Blitz Bazawule
País: Ghana, EEUU | 2018 | 80′ | Llargmetratge. Drama.

Sinopsi: Esi parla de la seva infància i de la tumultuosa relació entre el seu pare i el seu oncle Kwabena. A través d’una visió pròpia del realisme màgic i d’una sèrie d’estranys somnis, Esi recorda el tràgic accident provocat per Kojo en el qual va morir l’esposa de Kwabena el mateix dia de les seves noces. Set anys després, Kwabena no ha perdonat al seu germà i acaba deixant-li mig mort en una mina abandonada. Els curiosos somnis de Esi la portaran fins al seu pare, però arribarà a temps?

_FICAB in da Hoods 2019

Films list:

Dir.Berni Goldblat
País:Burkina Faso, França | 2017 | 84′ | Llargmetratge

Sinopsi:
Ady és un franc-burkinabé de 13 anys que viu en un suburbi francès dominat per la delinqüència. Després de cometre uns tripijocs, el seu pare decideix enviar-lo al seu poble natal i confiar-l’hi al seu oncle Amadou durant l’estiu. Allí, als 13 anys, un ha de convertir-se en un home, però Ady, creient-se de vacances, no el veu d’aquesta manera. Wallay és un viatge iniciàtic que ens mostra el quotidià d’una comunitat rural a Àfrica Occidental de la mà d’un elenc de personatges reals i realistes.

Berni Goldblat és director, productor, distribuïdor i crític de cinema. És conegut pel seu compromís amb el restabliment del cinema Guimbi en Bobo-Dioulasso, capital cultural de Burkina Faso, així com pel seu documental sobre els miners d’or, Ceux de la colline (2009).

Presentació del llarmetratge a càrrec de Nebon Babou Basson, representant de Le Balai Citoyen.

Dir. Lucía Andújar | Producció: Quepo | País: Espanya | 2018 | 30′ | Documental

Sinopsi: Activitat que busca visibilitzar la realitat i l’empoderament de dos col·lectius africans referents a Barcelona, a través de dos documentals i els testimonis de les protagonistes. DIOM és una paraula wolof que dóna nom a l’enteresa, al coratge i la força interior. És el diom amb el que centenars de persones s’aixequen cada matí i defensen la seva dignitat en un context legal migratori que els exclou de la societat on viuen. A Barcelona, un grup de manteres i manters, s’aventura a posar en marxa un negoci de venda ambulant impulsat per l’Ajuntament. La cooperativa intentarà oferir treball digne i documents legals a persones en situació irregular en la ciutat. Aconseguiran tirar endavant? Mitjançant la projecció del documental “Diom” i “El Peso de la Manta” i el debat posterior per part de Marie Faye de DiomCoop i Lamine Sarr, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants ens aproparem de primera mà a dos casos d’èxit d’empoderament migrant i col·lectiu de la ciutat de Barcelona.

Dir.Peter Sedufia
País: Ghana | 2017 | 68′ | Llargmetratge

Sinopsi:
Combina l’amor, una mica d’humor, la nostàlgia dels anys 80 i un missatge social pertinent sobre el subdesenvolupament d’infraestructures de transport i obtindràs aquesta pel·lícula. Keteke, que significa tren en Akan, narra les desventures de Atswei (Lydia Forson), embarassada fins als ulls, i el seu espòs Boi (Adjetey Anang), que estan obstinats a arribar al llogaret de Atswei per a donar a llum, però perden el seu primer tren. Una decisió equivocada els troba enmig del no-res que els obliga a emprendre una aventura plena de moments còmics i de menjar-se les ungles. Arribaran a temps per al part o s’arriscaran a perdre al bebè i a la mare?

Dir. Djibril Diop Mambéty
País:Senegal, França i Suïssa | 1992 | 102′ | Llargmetratge

Sinopsi: Colobane, una petita ciutat adormida per la calor regnant al Senegal, s’assabenta del retorn de Linguère Ramatou, que ara és una persona adinerada. Linguère arriba en tren, majestuosa i vestida de negre. La munió es precipita cap a ella amb Draamaan, el seu examant, al capdavant. Linguère anuncia que donarà diners i una nova vida a la ciutat amb una sola condició: han de condemnar a Draamaan a mort perquè li va trair…

Dir. Daouda Coulibaly | País: Mali | 2016 | 95′ | Llargmetratge

Sinopsi:
Bamako, Mali, 2007. Ladji, un jove de 20 anys, treballa dur com a «prantiké» (conductor d’autobús) per treure de la prostitució a Aminata, la seva germana gran. Quan no aconsegueix  la promoció amb la qual comptava, decideix contractar Driss, un camell que li deu un favor. Amb l’ajuda de dos bons amics, Houphouet i Zol, porta quilos de cocaïna de Conakry a Bamako. Wulu en bambara significa el “gos”, i és l’últim dels cinc nivells d’iniciació N’tomo. El seu ràpid ascens per l’escalafó de la droga li dóna accés a diners, a dones i a una vida amb la qual mai havia somiat. Però el preu és car. Wulu és un thriller ambientat a Mali on la droga desestabilitza a la joventut però també als estats que esdevenen fallits amb l’entrada de xarxes mafioses. Encara que el tema de fons és una crítica al paper dels poders globals que s’acarnissen amb els països i les persones més pobres, realment la història és un thriller en què un “buscavides” se les enginya en aquest món per preservar la seva germana de la prostitució.

Dir. Joel Zito Araújo
País: Brasil | 2019 | 94′ | Documental

Sinopsi: Revolucionari, visionari, panafricanista, pare de l’afrobeat, black president … Són molts els qualificatius que podrien aplicar-se a Olufela Olusegun Oludotun Ransome-Kuti, o Fela Kuti per als amics. A My Friend Fela, l’afrocubà Carlos Moore, amic íntim i biògraf oficial de Fela, entrevista a íntims i col·laboradors de Fela per desvetllar una nova perspectiva de l’home després del mite i donar compte de les nombroses influències que van modelar la seva extraordinària vida, des de la seva relació amb la seva mare, fins a les seves controvertides relacions amb les dones. Inspirat per les idees d’alliberament del Black Power, del Partit Black Panthers, i del Panafricanisme de Kwame Nkrumah, Fela crearia un estil, el Afrobeat, al costat del virtuós baterista Tony Allen; forjaria la contracultura africana a través de les seves lletres en pidgin; fundaria una comuna, Kalakuta Republic; un club, The Shrine (Santuari); un diari i un partit polític per difondre les seves idees revolucionàries … Capa rere capa, el polièdric relat sobre l’home que fos considerat “enemic públic Nº 1” i que retrata a tota una generació.
Dir. Lucian Segura País: | 2019 | 50′ | Documental
Sinopsi: WE EXIST és un documental poètic i musical on la música de solistes i grups de l’Orient Mitjà i Àfrica es combina amb imatges de persones que intenten escapar de la fam i la guerra a la regió mediterrània. Allunyades del sensacionalisme, aquestes imatges poètiques donen testimoni de la veritable dimensió humana d’aquesta tragèdia en curs.

_ videos

_ gallery

With the support of

organizes

9_cinemafriques_2

KEY ALLIANCES

ENTITIES THAT HAVE TRUSTED THE FICAB, IN ALPHABETICAL ORDER